c/Tramuntana, 14

      08917 - Badalona

 Tel.: 649 685 409

informacio@parroquiabufala.cat

El temple

El temple actual

El procés de construcció del nou temple de Sant Francesc va començar l’any 1996 amb la signatura de la permuta d’un terreny amb l’Ajuntament de Badalona: el Consistori cedia a l’Arquebisbat un solar destinat a equipament i, a canvi, inscrivia al seu nom un terreny que era de l’arxidiòcesi i on s’havia construït el grup escolar Baldomer Solà. El 1999 un grup de feligresos encapçalats pel bisbe Joan Carrera, el rector Jaume Aymar i mossèn Giovanni Ferrando van pelegrinar a Assís i a la Porciúncula se’ls va lliurar simbòlicament la primera pedra del nou temple. Superats diversos contratemps, les obres van començar el març de 2007 i van culminar el 25 de juliol de 2008.

La nova església està situada en una zona del barri de Montigalà, al límit de Bufalà, voltada de blocs d’habitatges. El nou temple va ser projectat per David Alegret de PBP arquitectes. És ampli i lluminós. Té una capacitat per 300 persones. El sostre és de formes ondulants. Disposa de capella del Santíssim, biblioteca, locals parroquials, dos habitatges i un aparador que dóna a l’Avinguda dels Vents on durant l’any hi ha l’antiga imatge de Sant Francesc obra de Josep Ricart per Nadal s’hi fa el pessebre . A la mateixa façana hi ha una creu monumental. La superfície construïda és de 1091 m2.

A la façana principal hi ha un gran rosetó obra del vitraller Xavier Grau, amb vidres de colors que simbolitza el Càntic de les Criatures. Fou beneït pel bisbe Sebastià Taltavull, auxiliar de Barcelona. Grau és l’autor també dels vitralls que hi ha sobre les capelles laterals. Hi ha també una placa commemorativa amb un relleu del bisbe Joan Carrera i Planas, obra de l’arquitecte Felip Pich, que va ser beneïda pel Cardenal de Barcelona el 9 de gener de 2010, poc després que l’Ajuntament de Badalona hagués acordat per unanimitat dedicar la plaça de davant de l’església al bisbe Joan.

Altar major

En el mur de fons del presbiteri, fet de formigó i recobert amb un arrambador de fusta hi ha una finestra en forma de creu llatina de cinc metres d’alçada, tancada amb alabastre. La imatge del titular en forma d’alt relleu és obra de l’escultor japonès Etsuro Sotoo i representa Sant Francesc agraint a Déu els estigmes. El presbiteri rep la llum d’una claraboia. La taula de l’altar, l’ambó de la Paraula, la seu, les cadires auxiliars i la credença són de fusta. L’ambó per a les pregàries i els cants és de marbre i procedeix de l’antic temple.

Capella del Santíssim

S’usa per a les celebracions diàries de l’eucaristia. Té un mur de vidre que s’obre a un petit jardí amb una olivera al centre i una imatge de la Mare de Déu de Lourdes, regal de l’Hospitalitat de Badalona. Darrera l’altar (que és el de l’antiga església) hi ha un retaule obra de l’artista xilè Jorge Rojas-Goldsack que representa l’aparició de Jesús ressuscitat als deixebles prop del llac de Tiberíades (Jn 21, 9-13). El sagrari és obra de Manuel Capdevila Coral, d’una família d’acreditats joiers i argenters de Barcelona. A la porta hi ha representat el peix sobre les brases i tres pans al•lusius al mateix miracle que il•lustra el retaule. La llum de diversos colors sorgeix de la pròpia peça. Capdevila és autor del calze, la patena i el copó.

Capella de la Sagrada Família

Hi ha el confessionari i un grup escultòric que representa Jesús Maria i Josep, obra realitzada i regalada per l’escultora Maria del Carmen Malet de Travy filla de Josep Maria Malet i afillada de la baronessa de Terrades, padrins de benedicció de l’antic temple.

Baptisteri

A la capella hi ha una talla de fusta policromada de Sant Joan Baptista del segle XVIII obsequi del bisbe Joan Carrera. A ambdós costats hi ha les maquetes dels futurs retaules dels sants i els màrtirs de Badalona obra del dissenyador gràfic Raül Campuzano.

Capella de la Mare de Déu de Montserrat

Presidida per una imatge de la Moreneta, obsequi de sor Genoveva Masip de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. A ambdós costat hi ha les maquetes dels futurs retaules dels sants i els màrtirs de Badalona obra del dissenyador gràfic Raül Campuzano.

Capella del Sant Sopar

Hi ha una Cena obra del pintor Manuel de Lambarri Yanguas (Burgos, 1891-Barcelona, 1973). L’orgue, present de Mn. Giovanni Ferrando és obra d’ Úrbez Santana i Roma, amb teclats italians fets al taller Maffucci de Pistoia, i reprodueix perfectament el so d’un gran orgue de tubs de catedral.

Sagristia

S’hi accedeix a través d’una porta de vidre. Els murs són de formigó. Té un finestral que s’obre al jardí del Santíssim. S’il•lumina amb llum zenital. Hi ha un quadre de grans dimensions que procedeix de l’antic temple i que representa un miracle obrat per Sant Francesc d’Assís quan va visitar Barcelona. És obra del pintor badaloní contemporani Francesc Costa Amigo. També hi ha algunes peces d’orfebreria i la campana de l’antic temple que procedeix de la corderia Ribó de Badalona i que anuncia el començament de les misses.

Campanes

A la torre hi ha quatre campanes: Sant Francesc d’Assís (640 quilos; nota sol 3) duu gravada la imatge del sant i l’escut del Papa Benet XVI; Mare de Déu de Núria (190 quilos; re 4) amb la imatge d’aquesta advocació i l’escut del Cardenal-Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach; Santa Clara (100 quilos, nota fa #4), duu gravada la imatge de la santa i l’escut del bisbe Joan Carrera i la de Santa Rita (50 kilos; la 4), amb la imatge de la santa i l’escut del rector Jaume Aymar. Van ser foses per la casa Paccard de Annecy, (Alta Saboya, França), una antiga foneria fundada el 1796, que es caracteritza per la sonoritat i precisió de les seves cloques. Els dies 18 i 19 de juny de 2008 el rector i un petit grup de feligresos van anar a beneir el metall en el moment de fondre-les. Les campanes foren instal•lades, electrificades i il•luminades per ERMEC SL una empresa constituïda el 1996.

Biblioteca

Està dedicada a la memòria del primer diaca permanent d’Espanya, el badaloní Lluís Nadal i Padró (Badalona, 1928-2002) que serví ministerialment la parròquia de Sant Francesc fins la seva mort. Serveix també de sala de reunions.

Altres imatges

Desplaçat dalt de tot